■ paria

Partició sil·làbica: pa_ri_a
Etimologia: de par 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Companyia, unió concorde.
    2. fer paria Anar junts.
  2. Unió carnal, còpula.
  3. història
    1. Títol i dignitat de par.
    2. Feu o territori al qual era agregada la dignitat de par.
    3. Als segles XI i XII, tribut que els sarraïns pagaven als comtes de la Marca Hispànica com a conseqüència d’indemnitzacions de guerra o reconeixements de domini.