■ parir

Homòfon: perir
Etimologia: del ll. parĕre, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
  1. fisiologia animal Expel·lir la femella el fetus en el part.
  2. col·loquialment Crear o produir (alguna cosa). No sé com has pogut parir una cançó tan collonuda.
  3. ni la mare que el va parir col·loquialment Absolutament ningú.
  4. posar (algú) a parir col·loquialment Criticar-lo durament.