■ participatiu
| | participativa

Partició sil·làbica: par_ti_ci_pa_tiu
Etimologia: del b. ll. participativus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que participa.
  2. direcció participativa economia Estil de direcció que es caracteritza pel fet que els directius de l’empresa hi actuen amb autonomia dins el seu camp de delegació.