■ partidor2
| | partidora

Etimologia: del ll. vg. partitor, -ōris, íd. 1a font: 1387
  1. masculí i femení
    1. Persona que parteix i reparteix alguna cosa. El rei posà partidors que partien la terra.
    2. dret civil Persona a qui el testador encomana per a després de la seva mort la facultat de dur a terme la partició de l’herència.
  2. masculí
    1. Nom d’alguns instruments, dispositius, etc., que serveixen per a partir. Un partidor de cabells.
    2. agricultura Dispositiu que serveix per a separar el corrent d’un canal en dos.



    3. Vegeu també:
    partidor1