■ partitiu
| | partitiva

Partició sil·làbica: par_ti_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. partitus, -a, -um, participi de partiri ‘partir’
  1. adjectiu Que designa una part d’un tot.
  2. lingüística
    1. adjectiu i masculí Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
    2. numeral partitiu Adjectiu numeral que indica una fracció d’un tot. Un quart de litre. Mig pam.