■ parusia

Partició sil·làbica: pa_ru_si_a
Etimologia: del gr. parousía, íd., der. del participi pres. de páreimi ‘ser present’
femení cristianisme Manifestació escatològica del Crist com a Senyor i consegüent instauració definitiva del regne de Déu i la fi de la història. Inclou el judici final i la resurrecció.