■ patrimoni

Etimologia: del ll. patrimonium, íd. 1a font: c. 1260
    masculí
  1. dret Béns que una persona hereta dels seus ascendents.
    1. dret i economia Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una institució.
    2. patrimoni cultural (o simplement patrimoni) antropologia cultural Conjunt de testimonis que formen l’herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l’art, el llenguatge, l’entorn, el paisatge, etc.
    3. patrimoni de l’estat dret Patrimoni que pertany a l’estat, integrat per les coses públiques, els béns que adquireix per relacions de dret i els béns de la corona.
    4. patrimoni de Sant Pere història Terres i béns que constituïen la dotació del papa.
    5. patrimoni familiar dret Patrimoni que algunes legislacions assignen a un nucli familiar, amb caràcter inalienable i indivisible només transmissible per herència a una sola persona.
    6. patrimoni historicoartístic dret Conjunt d’immobles i objectes d’interès artístic, històric, arqueològic o científic que resten subjectes a una legislació especial per tal que sigui conservada i garantida llur protecció.
    7. patrimoni nacional dret En la legislació espanyola, conjunt de béns de titularitat de l’estat afectats a l’ús i servei del rei i dels membres de la família reial.
    8. patrimoni reial A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
  3. figuradament Tenir un bell patrimoni d’erudició.