■ patuleia

Partició sil·làbica: pa_tu_le_ia
Etimologia: probablement del port. patuleia ‘partit popular organitzat el 1846’, der. de patulear, i aquest, de patola ‘estúpid’, der. de pata ‘pota’
    femení
  1. Conjunt d’infants; quitxalla.
  2. Conjunt de gent baixa, de vagabunds.
  3. història
    1. Durant la primera guerra Carlina, nom que reberen els escamots de soldats irregulars.
    2. Nom que reberen, a Barcelona especialment durant la revolta de la Jamància, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa.