■ pausa

Partició sil·làbica: pau_sa
Etimologia: del ll. pausa, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Interrupció passatgera, de breu durada, especialment la que hom fa parlant, llegint. L’orador a cada moment feia una pausa.
    2. fonètica, fonologia En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
    3. música Suspensió del so que pot durar una part del compàs, un o més compassos.
    4. música Unitat de figura de silenci que correspon a la rodona.
    5. pausa mètrica literatura Un dels elements constitutius del vers català, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o llegit de l’estrofa i el vers.
  2. Breu interval de descans en el transcurs d’una sessió de treball o acadèmica, d’un congrés, d’una representació artística, etc. A les deu farem una pausa per prendre un cafè i després reprendrem la feina. Una pausa entre dues classes. Després del primer acte hi ha una pausa de deu minuts.
  3. Lentitud. Parlar amb pausa. Fer les coses amb pausa.