■ pedicle

Etimologia: del ll. pedicŭlus, dimin. de pes, pedis ‘peu’ 1a font: 1868
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Part més o menys estreta que aguanta alguns tumors i els fa comunicar amb la resta de l’organisme.
    2. Segment prim i lateral d’una vèrtebra, que limita el forat de conjunció.
    3. Conjunt d’elements vasculars, limfàtics i nerviosos que penetren en els òrgans per l’hílum.
  2. botànica Suport prim i allargat de certs òrgans vegetals.