■ pelàgic
| | pelàgica

Etimologia: del ll. pelagĭcus, -a, -um ‘d’alta mar’ 1a font: c. 1925
    adjectiu
  1. biologia
    1. Que habita a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons.
    2. Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar.
  2. ornitologia Dit dels ocells que, llevat del període de reproducció, passen l’existència a mar.