■ pelicà

Etimologia: del ll. pelicānus, i aquest, del gr. pelekán, -ãnos, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. ornitologia Gènere d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes i de la família dels pelecànids (Pelecanus sp), l’únic vivent de la família. Cal destacar-ne el pelicà vulgar (P. onocrotalus), el pelicà africà (P. rufescens), el pelicà rosat (P. roseus), el pelicà blanc americà (P. erythrorhynchus) i el pelicà bru (P. occidentalis).
  2. plural botànica Planta herbàcia anual de la família de les ranunculàcies (Delphinium pubescens), de fulles multífides, flors de color blau pàl·lid, violaci o blanquinós, en raïms, i fruits en fol·licle.
  3. heràldica Figura que representa un pelicà posat de cara amb els seus pollets en nombre de tres dins el seu niu i amb la seva pietat.