pellucar

Accessory
Etimologia: d’origen incert, es podria pensar en una base preromana indoeuropea, pregermànica, *pi(l)luccare o *plukkare, amb un sentit com ‘borra, pèl, deixalla’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
verb transitiu Prendre a miques, en petites quantitats, d’un menjar. Els ocells van pellucant les llavors.