■ penca

Etimologia: d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, der. de pes, pedis ‘peu’, ja que les penques solen sortir directament del peu 1a font: 1459
    femení
    1. Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d’alguna cosa. Una penca de cansalada. Una penca de pebrot.
    2. indústria surera Panna llarga i ampla.
    3. haver-n’hi una penca Es diu d’una persona alta i prima.
    4. quines penques! Es diu de la persona que té un gran desvergonyiment, molta barra.
    5. tenir bones penques Tenir bons palpissos, bons tous de carn.
    6. tenir penques (o moltes penques) figuradament i col·loquialment Tenir barra, atreviment desvergonyit.
  2. botànica Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols gruixuts i carnosos de certes plantes.