■ pèndol

Homòfon: pèndul
Etimologia: del ll. pendŭlus, -a, -um ‘que penja’, der. de pendēre ‘penjar’
    masculí
  1. física Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat. Pèndol simple o matemàtic. Pèndol físic. Pèndol reversible.
  2. pèndol balístic balística Dispositiu que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte.
  3. pèndol de torsió mecànica Sistema constituït per un sòlid suspès d’un fil molt prim que oscil·la a l’entorn de l’eix constituït pel fil i a causa de la seva torsió.
  4. pèndol elèctric electricitat Tipus d’electroscopi constituït per una petita bola de suro o de saüc, suspesa amb un fil de seda.
  5. pèndol sideri astronomia Rellotge magistral que, en els observatoris astronòmics, serveix per a assenyalar el temps sideri.