■ penetrar

Etimologia: del ll. penetrare, íd. 1a font: s. XV, I. de Villena
    verb
  1. transitiu
    1. Entrar en una cosa, fer-hi via endins. La humitat ha penetrat tota la paret.
    2. figuradament Una gran pietat penetrà la seva ànima. Penetrar una qüestió difícil, misteriosa. Penetrar un misteri.
  2. intransitiu
    1. Una sala on no penetra mai la llum. Vam penetrar a la cova.
    2. figuradament Les teves paraules li penetraren fins al fons del cor.