■ penetratiu
| | penetrativa

Partició sil·làbica: pe_ne_tra_tiu
Etimologia: del b. ll. penetrativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que té la propietat o la facultat de penetrar.
  2. geologia Dit de la textura de deformació que afecta uniformement la totalitat d’una roca o conjunt de roques.