■ penitencier

Partició sil·làbica: pe_ni_ten_ci_er
Etimologia: de penitència 1a font: 1494
    masculí catolicisme
  1. Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe.
  2. penitencier major Cardenal que presideix la Penitencieria Apostòlica.