■ penitent

Etimologia: del ll. paenĭtens, -ntis, part. pres. de paenitēre ‘penedir-se’ 1a font: 1766
    religió
  1. adjectiu i masculí i femení Que es penedeix dels propis errors o pecats.
  2. masculí i femení
    1. Persona que es confessa amb relació al confessor.
    2. especialment El qui, després de confessar els pecats, en fa l’expiació fent vida devota amb exercicis de mortificació.
    3. Persona que va a les processons vestit de túnica en senyal de penitència.