pentateuc

Partició sil·làbica: pen_ta_teuc
    masculí Bíblia
  1. [en majúscula] Denominació dels cinc primers llibres de la Bíblia que constitueixen la primera part de l’Antic Testament, anomenada entre els jueus Torà o Moisès, per tal com li n’era atribuïda la redacció.
  2. per extensió Exemplar del Pentateuc. Els pentateucs samaritans conservats.