■ pentatló

Etimologia: del ll. pentathlum, i aquest, del gr. péntathlon, íd.
    masculí esports
  1. A l’antiga Grècia, conjunt de cinc proves (cursa, salt de longitud, llançament del disc i de la javelina i lluita) disputades per un mateix atleta.
  2. Prova atlètica masculina combinada que comprèn cinc especialitats, disputades en una sola jornada: salt de longitud, llançament de javelina, 200 m llisos, llançament de disc i 1 500 m.
  3. pentatló modern Conjunt de cinc proves esportives, disputades durant cinc dies. Comprèn equitació, esgrima, tir amb pistola, natació i atletisme.