■ perbocar

Etimologia: alteració de provocar per dissimilació (prevocar), metàtesi (pervocar) i influx de boca, per on s’expulsa el vòmit; semblantment, el perboc d’una eina s’assembla a un morro o boca 1a font: s. XV
    verb transitiu
    1. oficis manuals Afegir un perboc a la punta o al tall d’una eina.
    2. tecnologia Acerar.
  2. Treure per la boca, vomitar. Ha perbocat tot el dinar. Tenia ganes de perbocar.