■ perfectiu
| | perfectiva

Partició sil·làbica: per_fec_tiu
Etimologia: del ll. td. perfectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    adjectiu
  1. Que emmena a la perfecció.
  2. lingüística Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final.