perfet
| | perfeta

Accessory
Etimologia: del ll. perfectus, -a, -um, participi de perficĕre ‘acomplir’, der. de facĕre ‘fer’, o d’un perfactus refet pel romànic des del participi factus 1a font: s. XII, Hom.
Body
  1. adjectiu
    1. Dit d’allò a què no manca res per a restar completament acabat.
    2. gramàtica Dit dels temps que expressen una acció completament acomplerta en el moment a què hom es refereix. Pretèrit perfet. Futur perfet.
  2. masculí gramàtica Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada. Perfet simple, compost, perifràstic.