■ perjurar

Etimologia: del ll. perjurare, íd. 1a font: s. XIII
    verb
  1. intransitiu
    1. Jurar en fals.
    2. Mancar a la fe oferta en un jurament. El testimoni va perjurar en el judici dient falsedats.
  2. transitiu Jurar insistentment. Ell jura i perjura que no ho farà.