permià2
| | permiana

Partició sil·làbica: per_mi_à
Etimologia: v. permià1
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als permians o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una població finesa del grup oriental establerta a les regions autònomes dels komis i dels udmurts i en regions limítrofes dels voltants. També són coneguts amb el nom de komis.
  3. llengües permianes lingüística Branca de llengües del grup finoúgric, de la família uraliana constituïda pel votiac i el ziriè, parlats a l’oest dels Urals centrals i septentrionals.



    4. Vegeu també:
    permià1