■ permutació

Partició sil·làbica: per_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. permutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de permutar;
    2. l’efecte.
  2. lingüística En glossemàtica, terme aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió.
  3. matemàtiques Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents.