■ perpetu
| | perpètua

Etimologia: del ll. perpetuus ‘continu, sense interrupció, que dura sempre’, der. de petĕre ‘dirigir-se vers’, amb el prefix intensiu per-, és a dir, ‘dirigit del tot vers un fi, sense interrupció’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat. La regió de neus perpètues. Condemnat a cadena perpètua.
  2. Vitalici, aplicat a certs càrrecs obtinguts per herència o per elecció.