■ perspectiu
| | perspectiva

Partició sil·làbica: pers_pec_tiu
Etimologia: del ll. td. perspectivus, -a, -um, íd., der. de perspicĕre ‘mirar a través’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la perspectiva.
    2. Que representa un objecte en perspectiva.
  2. femení art, dibuix i geometria
    1. Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.
    2. perspectiva aèria Perspectiva que s’ocupa de la representació de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes.
    3. perspectiva aèria Perspectiva utilitzada en certs traçats panoràmics topogràfics, els quals, en situar el punt de vista a bastant alçada, ofereixen la sensació d’una visió aèria del paisatge.
    4. perspectiva axonomètrica Representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats als plans d’un tríedre trirectangle i projectar-los, després, sobre un quart pla oblic als anteriors.
    5. perspectiva cavallera Projecció cilíndrica obliqua d’un cos sobre el pla de projecció.
    6. perspectiva central (o polar) Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció o pol.
    7. perspectiva cònica Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
    8. perspectiva lineal Perspectiva que representa els objectes utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.
  3. femení Vista d’un conjunt d’objectes que fa una impressió de distància. Teníem davant els ulls una perspectiva grandiosa.
  4. femení figuradament Desenvolupament d’un afer, un esdeveniment, etc., favorables o desfavorables, que hom pot preveure per al futur. Aquesta carrera ofereix unes bones perspectives.
  5. tenir (una cosa) en perspectiva Considerar-la com a probable. Tenia un molt bon negoci en perspectiva.