■ persuasiu
| | persuasiva

Partició sil·làbica: per_su_a_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. persuasus, -a, -um, participi de persuadēre ‘persuadir’
adjectiu Que té la virtut de persuadir. Paraules persuasives. Un mitjà persuasiu. Un home molt persuasiu.