■ pertret

Etimologia: probablement ll. protactus, participi de protrahĕre ‘treure enfora, revelar, prolongar’ 1a font: 1313
    masculí
  1. Conjunt de tots els instruments, els mitjans, etc., que han estat aplegats per a l’execució d’alguna cosa. Pertrets de guerra.
  2. Esforços per a preparar una cosa. Fer pertret d’armes. Havia fet amb escreix tot son pertret.