■ petúnia

Partició sil·làbica: pe_tú_ni_a
Etimologia: del ll. científic petunia, i aquest, del fr. ant. pétun ‘tabac’, procedent del tupí-guaraní petyn, íd.
femení botànica i jardineria Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Petunia hybrita), de fulles ovades i flors campanulades molt vistoses, conreada en jardins i plantada en tests i platabandes.