pi1

Accessory
Etimologia: del ll. pīnus, íd. 1a font: 1033
Body
    masculí
  1. botànica
    1. Gènere d’arbres perennifolis de la família de les pinàcies (Pinus sp), de fulles aciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons. Cal esmentar-ne el pi blanc (o bord, o garriguenc) (P. halepensis), el pi escarrassó o pi carrasser, anomenat també pinassa 1, el pi negre (P. uncinata), el pi pinyer (o bo, o de pinyons, o pinyoner, o ver) (P. pinea), el pi roig (o melis, o rojal, o rojalet) (P. sylvestris), el pi americà (P. aristata), el pi cembra (P. cembra), el pi d’Àustria (P. nigra ssp nigra), el pi de Canàries (P. canariensis), el pi excels (P. excelsa), el pi insigne (P. radiata ) i el pi rígid (P. rigida).
    2. fusteria Fusta del pi.
  2. festa del Pi de Sant Antoni etnografia Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat en la qual els joves lluiten per a pujar a la copa del pi per tal d’abastar un gall col·locat al cim.



  3. Vegeu també:
    pi2