■ pícnic2
| | pícnica

Etimologia: del gr. pyknós ‘dens, compacte’
    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al tipus pícnic.
  2. tipus pícnic Biotip caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes i musculatura de consistència flàccida.



    3. Vegeu també:
    pícnic1