■ pignoració

Partició sil·làbica: pig_no_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. pignoratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XX, Oller
    femení dret
    1. Acció de pignorar;
    2. l’efecte.
  2. Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i alienar-la un cop vençut el terme.