■ pila1

Etimologia: del ll. pīla ‘pilar, columna’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. Munt, reunió, d’objectes posats regularment els uns sobre els altres. Els llibres posats a piles.
    1. Munt d’una alçària relativament considerable. Una pila de fang.
    2. pila de carbó Carbonera.
  3. Gran quantitat, molts. Tenia una pila d’amics. Això et costarà una pila de diners, d’afanys.
  4. electrotècnia
    1. electroquímica Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química. És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica. Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes (positiu i negatiu).
    2. pila de combustible electroquímica Pila en la qual hi ha un combustible que reacciona amb un oxidant i converteix l’energia de la reacció en energia elèctrica.
    3. pila patró electroquímica Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de força electromotriu (tensió de referència).
    4. pila solar electrònica Cèl·lula solar.
    5. pila termoelèctrica Generador de corrent continu, format per un o més parells termoelèctrics, que converteix l’energia calorífica en elèctrica.
  5. heràldica Peça fonamental consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.
  6. informàtica
    1. Llista lineal simple o doble en què la inserció o supressió d’elements només pot ésser feta en un extrem.
    2. per extensió Memòria en pila.
  7. numismàtica Per a l’operació d’amonedament a pressió, part de l’encuny fixada a una base de fusta, damunt la qual hom posava la peça a batre, que era percudida per la part mòbil de l’encuny.
  8. fer pila locució verbal dialectal figuradament Fer campana.
  9. pila atòmica nucleònica Reactor nuclear.



    10. Vegeu també:
    pila2