■ pinyó2

Etimologia: del fr. pignon, íd., que en el sentit arquitectònic ve del ll. pinnio, -ōnis , der. de pinna ‘merlet’, i en el de ‘roda dentada’, del fr. peigne ‘pinta’, del ll. pecten, ĭnis, íd.
    masculí
  1. arquitectura Part superior, de forma triangular, de la façana d’un edifici, que forma una espècie de frontó punxegut o esglaonat.
  2. heràldica
    1. Figura que representa el pinyó arquitectònic però en forma de piràmide esglaonada de tres esglaons.
    2. Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles alternats de metall i color.
  3. rellotgeria Cadascuna de les petites rodes dentades del mecanisme d’un rellotge, que actuen com a pinyons satèl·lits.
  4. tecnologia
    1. Roda dentada petita que engrana amb una roda dentada més grossa o bé amb una cadena, com ara el pinyó d’una bicicleta.
    2. anar amb pinyó fix figuradament Ésser una persona d’idees fixes, poc flexible, obstinada.
    3. pinyó lliure Pinyó proveït d’un cadell que li permet de girar en un sentit, solidàriament a una altra roda dentada, i, en desengranar-se, girar lliurement en el sentit contrari.
    4. pinyó satèl·lit Cadascun dels quatre pinyons que hi ha dins una caixa de diferencial i que actuen quan la velocitat d’una de les rodes motrius s’alenteix; és anomenat també pinyó planetari.


    5. Vegeu també:
    pinyó1