■ pirotècnic
| | pirotècnica

Etimologia: de pirotècnia 1a font: s. XX, Oller
    pirotècnia
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la pirotècnia.
    2. composició pirotècnica Mescla de diversos artificis, generalment de pólvora, que produeix, en ésser encesa, efectes lluminosos, fumígens, sonors, cromàtics, etc.
  2. masculí i femení
    1. Persona versada en pirotècnia.
    2. Persona que fabrica explosius o focs d’artifici.
    3. Persona que ven focs d’artifici.