■ pista

Etimologia: del fr. piste, íd., i aquest, de l’it. pista, forma dial. de pesta ‘petjada, pista’, der. de pestare ‘esclafar’, del ll. vg. *pistare, freqüentatiu del ll. cl. pinsĕre ‘pegar; trepitjar’ 1a font: c. 1900
    femení
    1. Petja, rastre. Perdre la pista.
    2. figuradament Senyal o indici que porta al descobriment d’un fet. Seguir la pista d’un lladre.
    3. joc de pistes jocs d’entreteniment Joc, molt corrent en l’escoltisme i l’excursionisme, consistent a fer un recorregut seguint unes indicacions marcades prèviament.
    1. aeronàutica Franja de terreny horitzontal de forma rectangular, adequadament senyalitzada, on poden ésser realitzades d’una manera segura les maniobres d’envol i d’aterratge d’aeronaus.
    2. pista militar ciències militars Camí obert per a cobrir necessitats militars de caràcter temporal.
    1. Via destinada a un ús molt específic, com, per exemple, la circulació de bicicletes.
    2. Camí o franja longitudinal d’una calçada destinat a circular-hi normalment en un sol sentit.
    3. Via no asfaltada, apta per al pas d’automòbils. Pista forestal.
  4. electroacústica En els sistemes d’enregistrament d’informació, zona del suport mòbil de la informació on és enregistrada una informació determinada.
    1. esports Lloc cobert o a l’aire lliure emprat temporalment o permanentment per a manifestacions esportives, especialment curses.
    2. per extensió espectacles i dansa Espai de terreny pla o plataforma oportunament preparada que hom reserva per a manifestacions esportives o recreatives que no són pròpiament curses, com és ara el ball, el patinatge, el circ, etc.