pitaia

Partició sil·làbica: pi_ta_ia
Etimologia: del cast. pitahaya o pitaya, íd.
    femení botànica i agricultura
  1. Gènere de plantes de la família de les cactàcies (Stenocereus sp), principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles.
  2. Fruit comestible de la pitaia, de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres.
  3. Pitahaia.