■ placenta

Etimologia: del ll. placenta ‘coca, pastís’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
    1. anatomia animal i embriologia Òrgan matern dels mamífers teris a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
    2. placenta prèvia Placenta que s’insereix en el segment inferior (istme) uterí.
  2. botànica
    1. Part ressaltada del carpel on és inserit un primordi seminal.
    2. En els sorus dels pteridòfits, protuberància de teixit foliar d’on arrenquen els esporangis.