■ placentari
| | placentària

Etimologia: de placenta
  1. adjectiu anatomia animal i botànica Relatiu o pertanyent a la placenta.
  2. masculí zoologia
    1. plural Infraclasse de mamífers teris caracteritzats pel fet de retenir les cries durant un temps considerable dins l’úter.
    2. singular Mamífer de la infraclasse dels placentaris.
  3. barrera placentària fisiologia Nom donat a la membrana de bescanvi placentari, per la facultat que té de separar la circulació materna i la fetal i impedir així el pas de certs productes.