■ plafó

Etimologia: del fr. plafond, íd., comp. de plat ‘aplatat’ i fond ‘fondo’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Peça plana de fusta o altre material emprada en diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques, etc.
    2. construcció Sofit.
    3. construcció Relleu ornamental fet a la part central d’un cel ras.
    4. construcció Cadascun dels cassetons d’un teginat.
    5. construcció Cadascuna de les peces prefabricades de guix d’escaiola, que serveixen per a la formació de cels rasos.
    6. construcció Pany de paret comprès entre dues obertures o dues pilastres, formant un cos rectangular guarnit amb una motllura.
    7. construcció Pla ressaltat, llis o amb motllures, que s’aplica o es deixa per ornamentar certes parts d’un edifici.
    8. fusteria i mobiliari Cadascun dels cassetons o clavendes d’una porta emplafonada.
    9. fusteria i mobiliari Peça plana de fusta que en un moble, una porta, etc., tapa l’espai comprès entre els muntants o els travessers.
  2. aeronàutica i meteorologia Sostre.