planar1

Etimologia: de pla3
    adjectiu
  1. geometria Planari.
  2. electrònica Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
  3. tecnologia i electrònica Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana. Transistor planar.



    4. Vegeu també:
    planar2