■ plaqueta

Etimologia: del fr. plaquette, íd., dimin. de plaque ‘placa’
    femení
  1. art
    1. Nom donat des de mitjan segle XIX a petits baixos relleus en metall semblants a les medalles, però de forma generalment rectangular.
    2. orfebreria Peça d’orfebreria realitzada exactament com una medalla, però de forma preferentment rectangular.
  2. [símbol Pqs] fisiologia Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.
  3. tecnologia Porció de metall dur o de material ceràmic que és inserida en una eina de tall per a constituir-hi la vora tallant postissa.