■ plebiscit

Etimologia: del ll. plebiscītum, íd., comp. de plebs ‘poble’ i scitum ‘decret’, del verb sciscĕre ‘informar-se, inquirir’, der. de scire ‘saber’ 1a font: s. XIX
    masculí
  1. dret constitucional Consulta directa al poble d’un estat o territori amb personalitat política, per obtenir la ratificació d’una mesura o sobre la gestió d’una persona.
  2. dret internacional Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.
  3. dret romà Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l’assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d’un magistrat plebeu.