■ plèiade

Partició sil·làbica: plè_ia_de
Etimologia: del ll. pleiădes, i aquest, del gr. pleiádes, nom dels estels d’una constel·lació 1a font: c. 1900, Verdaguer
femení Grup de persones il·lustres que floreixen alhora. Una plèiade de poetes.