■ plenipotenciari
| | plenipotenciària

Partició sil·làbica: ple_ni_po_ten_ci_a_ri
Etimologia: de plenipotència 1a font: 1803, DEst.
    dret
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la plenipotència. Ministre plenipotenciari.
  2. masculí i femení Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger.