pluig

Accessory
Partició sil·làbica: pluig
Etimologia: del ll. plŭvius, -a, -um, íd., segurament a través d’una forma de ll. vg. com en pluja 1a font: 1786
Body
adjectiu meteorologia Dit del vent que porta pluja, que bufa alhora que plovisqueja. Vent pluig.