■ plutocràcia

Partició sil·làbica: plu_to_crà_ci_a
Etimologia: de pluto- i -cràcia 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. ciències polítiques Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu poder econòmic.
  2. Conjunt dels rics que tenen poder o influència a causa de llur riquesa.